Paremiologia catalana comparada digital

Gaiato i senalleta i viure esquena dreta

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta

3 fonts, 1926.
Es diu al·ludint als captaires que podrien treballar, però prefereixen captar com a feina més descansada.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gaiato Refr». Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1948): Ibiza, núm. 26, gener-juny 1948 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 448. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu dels que fan de captaires per no treballar. Nota: Segons el 'DCVB'
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 87. Institut d'Estudis Eivissencs.

Gaiato i senaieta, i viure a esquena dreta

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 659 «Refranyer popular», p. 3. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. G», p. 38. Consell de Mallorca.

Gaiato i senalleta i viure esquena dreta

1 font, 2020.
Ideal del captaire.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «G», p. 113. Institut d'Estudis Eivissencs.

Gaiato i senalleta, i viure esquena dreta

1 font, 2008.
Pot ser senyal de benestar o en sentit pejoratiu, de vagueria.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 360. Editorial Moll.