Paremiologia catalana comparada digital

Garramau!

3 recurrències. Primera citació: 2002.

Garramau

3 fonts, 2002.
Onomatopeia expressiva del crit dels gats.
Sinònim: Garrameu.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Garramau», p. 430. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: V. Marrameu.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. G», p. 81. Eumo Editorial.
Interj. Onomat.: Marrameu.
A cada cop de mall que queia sus del sarró n'eixia un garramau esgarrifós […] (Esteve Caseponce, «Contes vallespirencs», 1907).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 105. Edicions 62.