Paremiologia catalana comparada digital

Garranyau!

2 recurrències. Primera citació: 1952.

Garranyau

2 fonts, 1952.
La veu del gat és interpretada per les fórmules: «mau», «marramau» i «meu», «marrameu», i, quan són petits: «miu», «marramiu»; aquestes són les pintures més corrents i gairebé generals. També es creu que diu «nyau», «garranyau».
Sinònim: Nyau.
Interj. Onomat.: Marrameu.
[…] d'un aire llastimós cridava garranyau (Albert Saisset, «Coses i altres», 1888).