M. Soroll estrident de fregadís.
Avensa sols a empentes, lliscades y garranyichs, Oller Pil. 113.
Garranyic!
9 recurrències. Primera citació: 1926.
Garranyic
6 fonts, 1926.
El fregadís de dos cossos, si és sec i estrident com el de dues peces de fusta, és garranyic (o garranyic-garranyec, si hi volem posar èmfasi).
Onomatopeia expressiva del soroll estrident del fregadís.
Sinònim: Garranyec.
Lloc: Vic (Osona).
Porc.
Lloc: Baix Gaià.
Onomatopeia del soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos o de dues peces d'un mecanisme. Nota: Sol usar-se en combinació amb «garranyac, garranyec» o «garranyoc», per reforçar-ne el sentit («garranyic, garranyac; garranyic, garranyec; garranyic, garranyoc»).
Garranyic, garranyiiic…! No hi havia manera d'obrir el pany de la caixa forta.
Equivalent en anglès: Creak | Screech | Squeak | Squeal.
Onomatopeia del soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos o de dues peces d'un mecanisme. Nota: Sol usar-se en combinació amb «garranyac, garranyec» o «garranyoc», per reforçar-ne el sentit («garranyic, garranyac; garranyic, garranyec; garranyic, garranyoc»).
Garranyic, garranyiiic…! No hi havia manera d'obrir el pany de la caixa forta.
Equivalent en castellà: Crich | Ñec | Ñic | Ñiec.
Onomatopeia del soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos o de dues peces d'un mecanisme. Nota: Sol usar-se en combinació amb «garranyac, garranyec» o «garranyoc», per reforçar-ne el sentit («garranyic, garranyac; garranyic, garranyec; garranyic, garranyoc»).
Garranyic, garranyiiic…! No hi havia manera d'obrir el pany de la caixa forta.
Equivalent en francès: Cric | Crii | Criss-criss | Crouic | Crr | Cuicui.
Sinònim: V. Garranyac 1.
Interj. i m. Onomatopeia del soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos, de dues peces d'un mecanisme, etc., i també del soroll de rosegar. Sovint es fa servir en combinació amb «garranyac, garranyec» o «garranyoc» | m. Grinyol.
[…] sols el cant quasi perdut d'una mare que bressava son infant, barrejat amb el no menys frèvol d'unes cosidores i el llarg rebombori d'un garranyic de cancell, trencava aquella quietud de cementiri (Narcís Oller, «Croquis del natural», 1880).