Paremiologia catalana comparada digital

Garric-garrac

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Garric-garrac

3 fonts, 1969.
Soroll del cavall que menja grana.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garric-garrac», p. 66. Edicions Polígrafa.
Onomatopeia d'un soroll estrident o ronc, com el que fan els xerracs o les matraques. Nota: També es fa servir, en sentit figurat, per indicar el cruiximent d'ossos.
La processó avançava en silenci pels carrers del poble. Només se sentien les matraques: garric-garrac!, garric-garrac!
Equivalent en anglès: Clackity clack | Rattle.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. G», p. 83. Eumo Editorial.
Onomatopeia d'un soroll estrident o ronc, com el que fan els xerracs o les matraques. Nota: També es fa servir, en sentit figurat, per indicar el cruiximent d'ossos.
La processó avançava en silenci pels carrers del poble. Només se sentien les matraques: garric-garrac!, garric-garrac!
Equivalent en castellà: Chac, chac | Trac-trac | Triqui-traca | Triquitraque.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. G», p. 83. Eumo Editorial.
Onomatopeia d'un soroll estrident o ronc, com el que fan els xerracs o les matraques. Nota: També es fa servir, en sentit figurat, per indicar el cruiximent d'ossos.
La processó avançava en silenci pels carrers del poble. Només se sentien les matraques: garric-garrac!, garric-garrac!
Equivalent en francès: Crec crec | Crr crr.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. G», p. 83. Eumo Editorial.
Interj. Onomatopeia d'un soroll estrident o ronc, com el que fan els carraus, els xerracs o les matraques de Setmana Santa.
[…] i li feia quatre magarrufes amb els seus dits llargs i secs que quan els bellugava feien garric garrac, perquè els ossos li cruixien (Joan Amades, «Les cent millors rondalles populars», 1948).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 107. Edicions 62.

Garric garrac

1 font, 1952.
Hi ha altres sons figurats per l'obrir i tancar d'una porta amb clau.
Sinònim: Ric rac | Garranyic garranyec | Catatric catatrec.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 73. Anales del Instituto de Lingüística.