Paremiologia catalana comparada digital

Garric-garrac

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Garric-garrac

2 fonts, 1969.
Soroll del cavall que menja grana.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garric-garrac», p. 66. Edicions Polígrafa.
Interj. Onomatopeia d'un soroll estrident o ronc, com el que fan els carraus, els xerracs o les matraques de Setmana Santa.
[…] i li feia quatre magarrufes amb els seus dits llargs i secs que quan els bellugava feien garric garrac, perquè els ossos li cruixien (Joan Amades, «Les cent millors rondalles populars», 1948).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 107. Edicions 62.

Garric garrac

1 font, 1952.
Hi ha altres sons figurats per l'obrir i tancar d'una porta amb clau.
Sinònim: Ric rac | Garranyic garranyec | Catatric catatrec.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 73. Anales del Instituto de Lingüística.