Paremiologia catalana comparada digital

Garrotada de cec, pegue a qui pegue

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Garrotada de cec, pegue a qui pegue

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 242», p. 696. Columna Edicions.
Els que versen sobre els estats passionals de l'individu.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 19. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 161. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Garrotá de cego; pegue a qui pegue

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 125. Editorial Arte y Letras.

Garrotada de «cego»

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 221. Editorial Millà.