Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
La mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os
30 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1907.
La mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os
18 fonts, 1951.
Sinònim: La llengua no té ossos, però en peta (o trenca) de ben grossos.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Si vols mal a un gos, digues que és rabiós.
El dany físic té cura, però el descrèdit difícilment té solució.
Equivalent en castellà: Más daña lengua que lanza; Más hiere mala palabra que espada afilada.
Fa més mal una calúmnia que una agressió física.
Lloc: Marina Baixa.
La mà fereix el cos, / la llengua arriba a l'os
2 fonts, 1935.
La mà fereix el cos, i la llengua arriba a l'os
2 fonts, 1998.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Alt Pirineu.
L'espasa fereix el cos; les paraules, en canvi, l'ànima
1 font, 2001.
De: Albinus.
Equivalent en llatí: Ensis vulnerat corpus, sed animum oratio.
Font: Pàg. 42.
La mà fereix al cos / la llengua arriba a l'os
1 font, 1969.
Lloc: Guimerà.
La mà fereix al cos, la llengua arriba a l'os
1 font, 2009.
La mà fereix el cos; / la llengua arriba a l'òs
1 font, 1907.
La mà fereix lo cos; / la llengua arriba a l'os
1 font, 1967.
La mà ferix el cos, la llengua aplega a l'os
1 font, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
La má ferix el còs; la llengua arriba al òs
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
La mà ferix el cos: la llengua arriba a l'os
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.