Paremiologia catalana comparada digital

Gràcies!

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.

Gracias

1 font, 1839.
Pl. Expressió de agrahimènt.
Equivalent en castellà: Gracias.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1041. Impremta de Josep Torner.
Pl. Expressió de agrahimènt.
Equivalent en llatí: Gratiae.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1041. Impremta de Josep Torner.
Pl. Expressió de agrahimènt.
Equivalent en italià: Grazie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1041. Impremta de Josep Torner.
Pl. Expressió de agrahimènt.
Equivalent en francès: Merci.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gracia», p. 1041. Impremta de Josep Torner.

Grácies

1 font, 1907.
Principals intergeccions impropies. Nòms.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions impròpies», p. 20. Baguñá, editor.

Gràcies

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B2) Fórmules de conversació. a) Agraïment», p. 16. Editorial Acebo.

Gràcies!

1 font, 1985.
Es diu, en sentit irònic, al qui ens ofèn.
Quan et cases, Quimeta? —Què n'heu de fer? Cuideu-vos de vós! —Gràcies, noia, gràcies!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Gràcia, gràcies», p. 120. Editorial Pòrtic.