Paremiologia catalana comparada digital

Gros de cara

7 recurrències. Primera citació: 1803.
Equivalent en castellà: Carigordo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 130.
Equivalent en llatí: Inflati oris homo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 130.
Adj. Lo qui tè la cara grossa.
Equivalent en castellà: Carigordo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara grossa.
Equivalent en francès: Joufflu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara grossa.
Equivalent en italià: Carnaccioso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara grossa.
Equivalent en italià: Paffuto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara grossa.
Equivalent en llatí: Pleni, infalti oris homo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 392. Impremta de Josep Torner.