Paremiologia catalana comparada digital

Guapa que encanta i tonta que espanta, bon músic i mala garganta

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

Guapa que encanta i tonta que espanta, bon músic i mala garganta

5 fonts, 1936.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 36. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 217. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 228. Universitat Miguel Hernández.

Guapa que encanta i tonta que espanta, bon músic i mala 'garganta'

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. G», p. 131. Edicions Tívoli.