Paremiologia catalana comparada digital

Hola!

58 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Hola!

7 fonts, 1839.
Interj. de salutació familiar o d'estranyesa.
Sus ola vós en jovencell, Dansa Mort | Hola, Tianet,—va dir en to familiar, Ruyra Parada 28.
Equivalent en castellà: Hola.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Hola!». Editorial Moll.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
De alegria.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Para llamar la atencion.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en castellà: ¡Hola!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 142. Editorial Diàfora.
Alegría.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Exclamació que es fa en veure una persona.
Hola! Què feu? Esteu bons?
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hola!», p. 264. Edicions Polígrafa.
Interj. Se usa també pera manifestar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en castellà: Hola!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en castellà: Hola!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa també pera manifestar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en francès: Comment!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en francès: Eh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en francès: Holà!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en francès: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa també pera manifestar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en francès: Quoi!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa també pera manifestar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en italià: Come!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en italià: Ehi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en italià: Olà.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr.
Equivalent en llatí: Heus!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa també pera manifestar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en llatí: Quid ergo?
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Hola!», p. 13. Impremta de Josep Torner.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Ola!

5 fonts, 1805.
Interj.
Sinònim: V. hola!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Ola!». Editorial Moll.
Ola Pere, còm te troves?
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. XLVII. Senyala les intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Sinònim: Buenas! (cast.) | A reveure! | Bon dia! | Deu vos guart!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. Barbarismes. B», p. 29. Baguñá, editor.
Expressió d'admiració.
Equivalent en castellà: Hola.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ola», p. 128.
Expressió d'admiració.
Equivalent en llatí: Quid!
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ola», p. 128.
Equivalent en castellà: Ola.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol X. De las interjeccions», p. 158. Imprenta de A. Berdeguer.
Interj. que se usa pera denotar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en castellà: Hola.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en castellà: Hola!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en francès: He!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en francès: Ho!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Interj. que se usa pera denotar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en francès: Holà!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en francès: Holà!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en italià: Eh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Interj. que se usa pera denotar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en italià: Olà.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 1.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en italià: Olà!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Se usa per cridar á algun inferiòr.
Equivalent en llatí: Heus!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 2.
Interj. que se usa pera denotar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada.
Equivalent en llatí: Quid!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ola!», p. 332. Impremta de Josep Torner, accepció 1.

Hola

4 fonts, 1805.
Interj.
Equivalent en castellà: Hola.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hola», p. 4.
Interj.
Equivalent en llatí: Heus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hola», p. 4.
Para contener.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 138. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Para llamar la atencion.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 138. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Interj. que denota novedat y estranyesa.
Equivalent en castellà: Hola.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Hola», p. 842. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. de cridar.
Equivalent en castellà: Hola.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Hola», p. 842. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. de cridar.
Equivalent en llatí: Heus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Hola», p. 842. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. que denota novedat y estranyesa.
Equivalent en llatí: Heus, eja.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Hola», p. 842. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Expressió usada per saludar o manifestar estranyesa. Mot de creació expressiva, paral·lela a «hala».
—Hola, hola! —pensà el senyor Benet—. Lo pare vol portar tot a punta d'espasa lo que el fill vol amansir… (Carles Bosch de la Trinxeria, «L'hereu Noradell», 1889).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «H», p. 122. Edicions 62.

Ola

3 fonts, 1805.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Interj. vulg. que s'usa per cridar á algú.
Equivalent en castellà: Hola.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ola», p. 128.
Interj. vulg. que s'usa per cridar á algú.
Equivalent en llatí: Heus!
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ola», p. 128.
De aprobar.
Equivalent en castellà: Ola.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Serveix pera cridar á altre.
Equivalent en castellà: Ola.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
Reduplicada serveix pera amenassar.
Equivalent en castellà: Ola, ola.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
Denota admiració.
Equivalent en castellà: Ola!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
Reduplicada serveix pera amenassar.
Equivalent en llatí: Cave, cave.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
De aprobar.
Equivalent en llatí: Euge.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Serveix pera cridar á altre.
Equivalent en llatí: Heus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.
Denota admiració.
Equivalent en llatí: Proh!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ola», p. 231. Hermanos Espasa, Editores.