Paremiologia catalana comparada digital

Jesús, que l'àngel beu!

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1864.

Jesús, que l'àngel beu

3 fonts, 1864.
Ho diuen les mares quan donen beure a llurs infantons en substitució del mot màgic Jesús que ells en cara no poden o no saben dir. De sentit i origen idèntic a l'anterior.
Expressió que es diu a qui s'ennuega.
I abans d'anar-me'n, un trago. / Au! (Aixeca el porró i xerrica.) / Jesús, que l'àngel beu.

Jesús, que l'angel beu

1 font, 1919.
Es diu a un que bebent s'ennuega (s'usa per la canalleta). Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.

Jesús, que l'àngel beu!

1 font, 1967.
Salutació que un hom fa als altres quan es posa a beure.
Lloc: La Bisbal.

Jesús, que l'àngel beu! (i el dimoni estossega)

1 font, 2014.
Quan algú s'ennuega.
Lloc: Vic (Osona).

Jesús, que l'àngel tus

1 font, 2018.
De vegades, es combina amb frases humorístiques: «Jesús, que l'àngel tus»; mentre els creients ens encomanen a Jesús, els incrèduls i descreguts ens desitgen salut.

Jesús, que l'angel tús

1 font, 1919.
Es diu a un que li ve una ratxada de tòs (S'usa per la canalleta). Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.

Jesús, que un àngel beu!

1 font, 1992.