Interj. d'admiració, d'ira, d'amenaça, etc., usadíssima en multitud de casos impossibles de classificar.
Faràs lo que et dic, jo et flic!, o si no, et despatxo | Potser sí que vostès me vindràn a ensenyar com se retorna un cos!… ay jo't flich! Els hi faig a saber que no és el primer que assistexo, Vilanova Obres, i, 20.
Equivalent en castellà: ¡Caramba!
Lloc: or., occ.
Exclamació per reforçar una frase.
Sinònim: Flic!
Lloc: Espluga de Francolí.
Expressió d'admiració, d'amenaça, d'enuig, etc.
Jo et flic, que estem ben guarnits!
Jo et flic! Jo ja en tinc cinquanta / i encara no sé llegir.
Jo et flic! Encara creuré / que sou tocada de l'ala.
Interjecció que expressa admiració, enuig, ira, etc. El verb flicar, deformació de ficar amb el sentit de fotre, vol dir «fer la guitza, perjudicar».