Paremiologia catalana comparada digital

Joan doneta

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1865.

En Joan doneta

1 font, 1935.
Aplicat a les persones curtes de caràcter que es deixen influenciar per la muller. Va tenir origen en el rei Joan II d'Aragó, que, escoltant els consells de la seva esposa Joana Enríquez, volgué negar la corona al príncep Carles de Viana, hereu directe del reialme. Explicat amb més detall.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 85. Editorial Selecta-Catalonia.

Ésser un Joan Doneta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 73», p. 294. Columna Edicions.

Ésser un Joan doneta

1 font, 1961.
Un afeminat.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 30. Autoedició.

Joan-doneta

1 font, 1926.
M. Marit que contempla i avecia massa a la seva dona.
Equivalent en castellà: Gurrumino.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Joan-doneta». Editorial Moll.

Juandoneta

1 font, 1865.
M. Marit que contempla ab excés á sa muller.
Equivalent en castellà: Gurrumino.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Juandoneta», p. 56. Hermanos Espasa, Editores.
M. Marit que contempla ab excés á sa muller.
Equivalent en llatí: Uxoris maritus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Juandoneta», p. 56. Hermanos Espasa, Editores.