Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 234. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Jugar de mans
7 recurrències. Primera citació: 1839.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donantse cops ab las mans ó aparentantlo. S'enten especialment entre homes y donas.
Equivalent en castellà: Jugar de manos.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donantse cops ab las mans ó aparentantlo. S'enten especialment entre homes y donas.
Equivalent en llatí: Lascivio, is.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en castellà: Jugar de manos.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en francès: Folâtrer.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en italià: Far la farferina.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en llatí: Lascivire.