Paremiologia catalana comparada digital

Jugar de mans

Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 234. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en italià: Far la farferina.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 155. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en francès: Folâtrer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 155. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en castellà: Jugar de manos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 155. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Enjogassarse donandse cops ab las mans ó aparentandho. Se entèn especialmènt èntre homèns y donas.
Equivalent en llatí: Lascivire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 155. Impremta de Josep Torner.