Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Novembre», p. 1002. Editorial Selecta-Catalonia.
L'Advent és el temps del vent
19 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1951.
L'Advent és el temps del vent
10 fonts, 1951.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
1. Som a l'Advent, les quatre setmanes anteriors al dia de Nadal. El refranyer ens alerta que aquest període és molt ventós.
Acostuma a ser ventós.
De: Pujol i Vila, Josep | Amades, Joan.
Font: 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (Tarragona: Arola, 2012) | Calendari de refranys (Tarragona: El Mèdol, 2002).
L'advent és el temps del vent
4 fonts, 1983.
L'advent és ventós i les seves ventades són tingudes per dolentes i pernicioses.
A l'illa baleàrica de Menorca -de parla també catalana-, la gent, enutjada, sol batejar la tramuntana amb els apel·latius de la "Veia", en "Valent", en "Menjafaves" i en "Robafaves", perquè dificulta les feines de la mar i de la terra.
I l'advent, com és sabut (o avui dia, potser, no tan sabut, sobretot entre la gent jove), és aquest període de temps comprès entre les quatre setmanes anteriors a Nadal. I n'hi ha un, de vent, molt famós, que llueix un nom femení, o sigui, la tramuntana.
El desembre és també el mes de les fortes ventades, perquè ja ho diu el refrany: «L'advent és el temps del vent». I l'advent, com sabeu -o, potser, no?-, és aquest període de temps comprès entre les quatre setmanes anteriors a Nadal.
I el desembre, a més de ser el mes dels grans refredats (antany s'afirmava que els sembrava a dojo, buidant-los d'un sac enorme que duia), és el de les fortes ventades.
L'advent / és el temps del vent
1 font, 1966.
Lloc: Montseny.
L'Advent / és el temps del vent
1 font, 1951.
Lloc: Selva.
L'advent és el temps de vent
1 font, 1983.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Montseny.
L'Advent és temps de vent
1 font, 2000.
Lloc: Empordà.