Paremiologia catalana comparada digital

L'or, com més fi és, més es doblega

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

L'or, com més fi és, més es doblega

2 fonts, 1926.
Vol dir que les persones entenimentades han d'esser flexibles i tolerants.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Or Refr. a)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Plous l'or est fin, plus il est malléable.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 66. Robert Morel Editeur.

L'or quan més fi més se doblega

1 font, 1987.
És freqüent, però, que el refrany no quede fixat per la morfologia, sinó per la profunditat del seu contingut o el sentit figurat.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia», p. 83. Xàbiga.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 93. Xàbiga.