Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1182. Editorial Selecta-Catalonia.
La carn al dimoni, els ossos a Déu
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
La carn al dimoni, els ossos a Déu
3 fonts, 1951.
Dévot tardif.
Equivalent en francès: La viande au diable, les os à Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
La carn al dimoni, los ossos a Déu
2 fonts, 1926.
Es diu dels qui tenen joventut depravada i vellesa de beatura excessiva.
Dita que s'emplea per a posar de relleu lo comportament d'aquells que, havent passat la vida xalant i pecant, a les darreries baixen veles i's dediquen a obres bones. Lo qual últim no és de censurar sinó d'elogiar; encara que l'obligació és consagrar tota la vida al servici de Déu.
Lloc: Comarca de Tortosa.