Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1182. Editorial Selecta-Catalonia.
La carn al dimoni, els ossos a Déu
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
La carn al dimoni, els ossos a Déu
3 fonts, 1951.
Dévot tardif.
Equivalent en francès: La viande au diable, les os à Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
La carn al dimoni, los ossos a Déu
1 font, 1926.
Es diu dels qui tenen joventut depravada i vellesa de beatura excessiva.