Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1220. Editorial Selecta-Catalonia.
La cobla de Tortellà, dos músics i un marrà
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1917.
La cobla de Tortellà: dos músics i un marrà
4 fonts, 1951.
La cobla de Tortellà, dos músics i un marrà
3 fonts, 1983.
Lloc: Garrotxa.
Aplicat als conjunts musicals pobres i discordants. Conten que la cobla de Tortellà formada pels tres músics de les cobles tradicionals, havien d'anar a tocar a la festa major de Beuda, i el cornamusaire es va posar malalt de cop i volta sense temps per a cercar manera de substituir-lo. Els flabiolaire, que era un pastor, va emportar-se un marrà que tenia molt manyac i que belava cada vegada que ell el requeria amb un gest (segueix a l'original).
La cobla de Tortellà: dos músics i un murri
2 fonts, 1935.
Ref. Joan Amades. Refranys personals. Pàg. 218.
Lloc: Garrotxa.
La cobla de Tortellà tres músics i un marrà
1 font, 1917.
Frase de menyspreu que s'aplica a tota cobla de pa sucat ab oli. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: Agullana (Terra-prims d'Empordà).
La cobla de Tortellà: dos musics i un marrà
1 font, 2012.
Ref. Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. 1951, pàg. 1220.
Lloc: Garrotxa.