Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona, com el vi, enganya el més fi
13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.
La dona, com el vi, enganya el més fi
9 fonts, 1936.
Lloc: Bages.
La dona com el vi, enganya al més fi
1 font, 2006.
La dona, com el vi, enganyen el més fi
1 font, 2004.
Però no sols es desqualifica la parla i el pensament de les dones: les seves actituds i comportaments són falsos, intrigants, enganyosos, persuasius i traïdors. Les dones són mentideres i dolentes per «naturalesa» i per «costum». Es fa una naturalització del sexe femení que l'equipara al salvatgisme en primer grau i, de passada i com qui no vol la cosa, a la beneiteria.