La dona, ni vista ni coneguda

El silenci és l'expressió més destacada de la subordinació, la manca de veu i la inexistència, pel fet de no ser anomenada. Si la crítica més comuna i nombrosa era considerar la dona com una xerraire, la principal virtut ideal ha d'ésser restar callada, muda, «ni vista ni coneguda»; com dèiem, pràcticament inexistent.