Paremiologia catalana comparada digital

La dona és la meitat de l'home

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

La dona és la meitat de l'home

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1113. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1718», p. 862. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 236. Edicions 62.

La dona és la mitat de l'home

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Conclusions. A manera de conclusió», p. 77. Consell Insular de Menorca.
Un pas més enllà de les diferències —algunes de les quals impliquen desigualtat, d'altres no—, hi ha la clara i palpable manca d'equitat entre homes i dones, que el refranyer recull, ara sí, amb summa duresa i fins i tot crueltat.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Rols i estereotips masculins. La manca d'equitat», p. 54. Consell Insular de Menorca.

La dona és la meytat del home

1 font, 1915.
Proverbi francès.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 22. Impremta Catalònia.