Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona és la poma del pecat
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
La dona és la poma del pecat
3 fonts, 1936.
[…] El Creador es va agradar molt de la seva obra, però no se'n sentí satisfet i volgué fer un ésser que superés en gràcia, bellesa i excel·lència tots els altres ésers creats fins aleshores. Desitjava que la seva creació fos tan selecta, que no s'atreví a fer-la de cop i volta i cregué de conveniència fer primer com una prova i amb aquest propòsit creà l'home, el qual prengué per patró per a crear després la dona corregida de tots els defectes d'aquell i superada per innombrables gràcies més.
Ja sabem que «la dona és mala, és el pecat», i que, com hem dit, «va portar el mal al món» i, per descomptat, «als homes». I és que al refranyer es poden veure clarament les influències d'una societat força religiosa, amb sants, Déu, dimonis i pecats.