Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 17. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
La dona casolana és corona del marit
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
La dona casolana és corona del marit
3 fonts, 1936.
L'esposa oficial de vegades és tractada magnànimament, per allò que és la mare dels fills i la persona que té cura de la casa i de l'home. És per això que se la defensa com a propietat, entre altres coses per garantir-se la legitimitat dels fills i les feines domèstiques. El paper de la mestressa de casa a la cultura tradicional catalana és força important, com ja s'ha deixat clar amb anterioritat.