Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1184. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada
2 fonts, 1951.
La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys viuda i un any casada
2 fonts, 1936.
Així, hi ha refranys de burla sobre els desitjos sexuals d'aquestes dones i el seu suposat mal humor davant la vida, i d'altres que contenen el missatge sobre la conveniència del matrimoni per a arribar a ser feliç i evitar així la infelicitat —infertilitat— de restar sense parella.