La dona que no beu ni en beu set gots

Es diu perque, hi havia un capellà que va llogar una minyona, i aquesta va dir-li que volia una paseta mès cada més perquè no bebia vi (entenentse, no bebia vi a taula). El senyor rector va avenir-s'hi. Més fos com fos, al cap d'uns mesos la bota del cellê va dir prou, i no rejà, ni aixecant-li al cap, una gota més ... (segueix a l'orroiginal, imatges 259 i ss.). De: Carreras y Artau, Tomás.

Lloc: Sarrià de Ter.