Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1200. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona que no sona és la més bona
4 recurrències. Primera citació: 1936.
En primer lloc, la dona bona és la dona callada, la que no xerra i de la qual tampoc es xerra ni se sent parlar. Totes dues característiques són essencials per a arribar a l'ideal de dona que, segons sembla, té la societat i la població masculina, o que com a mínim és el model cultural hegemònic reflectit a través dels missatges que transporta el refranyer.