Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona que sap més, o sap molt poc o no sap res
4 recurrències. Primera citació: 1936.
És curiós com, de vegades, una dona no val res, i d'altres es presenta o mostra amb un gran poder, un poder incommensurable —per sobre d'ella mateixa— envers els homes i també sobre el món sencer. Del menyspreu més profund a la confessió de la por hi ha només una passa.