Paremiologia catalana comparada digital

On no hi ha farina, tot és borina

29 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1919.

A on no hi ha farina, tot és moïna

3 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Moïna = preocupació, malestar, irritació. La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l'aliment més bàsic.
Sinònim: Connex: A qui té fam, les pedres li semblen pa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 93. Web.
Equivalent en llatí: In miseria vita etiam contumelia est.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Harina.
Equivalent en castellà: Donde no hay harina todo es mohina.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 37». Autoedició.

On no hi ha farina tot és moïna

3 fonts, 1992.
La farina destaca com l'element bàsic de l'alimentació humana.
Equivalent en castellà: Donde no hay harina todo es tremolina (l'he afegit jo).
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Farina», p. 91. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 130. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 118. Onada Edicions.

En la casa que no hi ha farina, tot és moïna

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1569», p. 814. Columna Edicions.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 146. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

On no hi ha farina, tot és amoïna

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.

A la casa on no hi ha farina tot és bronquina

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1095. Editorial Selecta-Catalonia.

A la casa on no hi ha farina tot és bronquina (o moína)

1 font, 1999.
Si falta el menjar hi ha malhumor.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.

A on hi ha renyina? —A on no hi ha pa ni farina

1 font, 1992.
Sinònim: En la casa que no hi ha pa, tot són raons | A on no hi ha farina, tot és borina | A la casa que no hi ha pa, ni Déu hi habita.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 477», p. 627. Columna Edicions.

A on hi ha ruïna? On no hi ha pa ni farina

1 font, 1992.
Sinònim: A on hi ha renyines? A on no hi ha pa ni farina.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 743. Columna Edicions.

A on no hi ha farina, tot és borina

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 184», p. 284. Columna Edicions.

A on no hi ha farina, tot es moïna

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 26. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A on no n'ha hi pa ni farina, tot és boirina

1 font, 2024.
Lloc: Elx.
PCCD / Salvador, Joan (2024): Formulari de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Correu electrònic.

Agon no n'hi ha farina tot és burina

1 font, 1995.
Font: FL, FV.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 39. Instituto de Estudios Turolenses.

Agon no n'hi ha farina tot és moïna

1 font, 1995.
Font: FX, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 39. Instituto de Estudios Turolenses.

Agon no n'hi ha farina tot és monina

1 font, 1995.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 39. Instituto de Estudios Turolenses.

Alli on no hi ha farina, / tot es moina

1 font, 1926.
Vol dir que hi ha qüestions. Molt coneguda. De: Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1926): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1801/0002 «Respostes al qüestionari numer 18 sobre el menjar i el beure tradicionals : II. Els àpats - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1348637». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

En la casa que no hi ha farina, no falta moïna

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 136. Edicions Víctor.

En la casa que no hi ha farina, tot es mohina

1 font, 1997.
Cuando no hay dinero, surgen las desavenencias.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 35. Comercial Denes, SL.

En la casa que no hía farina, no falta mohina

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «E», p. 33. Real Academia de Historia.

On no hi ha farina, hi ha borina

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.

On no hi ha farina, tot és «moïna»

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: Els diners. L'estalvi», p. 49. Servei Local de Català de Tortosa.

On no hi ha pa ni farina, no hi falta la xamusquina

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

On no hi ha pa ni farina, tampoc falta la xamusquina

1 font, 2007.
Vol dir que si no hi ha pa (aplicable també a la salut o els diners), tampoc hi ha felicitat, es adir la situació fa olor a «xamusquina», a cremat.
Lloc: Sóller.
Fernández Vila, Juan Antonio (2007): Refranys, dites i cultura popular a la cuina «Dites, gloses, refranys i demés apunts de la nostra cultura gastronòmica (II part) - http://www.cuinant.com/dites_populars.htm». Web.