Paremiologia catalana comparada digital

La dona riu quan pot i plora quan vol

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

La dona riu quan pot i plora quan vol

5 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1204. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 29. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre la dona», p. 50. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 203. Edicions 62.

La dona quan vol riu i quan vol plora

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 29. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
El refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.
Font: Soler i Amigó 1998: 223.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Introducció. Gènere i refranyer», p. 22. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.