Paremiologia catalana comparada digital

La fillastra va descalça; la filla, molt ben calçada

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1936.

La fillastra va descalça; la filla, molt ben calçada

2 fonts, 2011.
Es diu com a crítica a qui fa distincions entre els fills.

La fillastra va descalça, la filla molt ben calçada

1 font, 1936.

La fillastra va descalça, la filla molt ve calçada

1 font, 2004.
Davant de tanta bondat envers la mare, és obvi que la seva suplantació, la madrastra, sigui la dolenta per antonomàsia. I és que la madrastra no solament no és la mare, sinó que és, a més a més, la dona del pare. Són, per definició, les mares dolentes o les dones malvades, i és que en elles es troben tots els problemes que no es volen veure a les mares per una qüestió psicològica i simbolicocultural; però, a més, el seu paper ve donat per la relació d'esposa-dona transgressora o mare usurpadora.

La fillastra va descança, la filla molt ben calçada

1 font, 1951.