Paremiologia catalana comparada digital

La mà de Déu mai s'acurça

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

La mà de Déu mai s'acurça

4 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Vol dir que Déu sempre dóna allò que fa falta i convé a l'home.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. r)». Editorial Moll.
Vol dir que Déu sempre dóna allò que fa falta i convé a l'home.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Equivalent en francès: La main de Dieu n'est jamais trop courte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 420. Robert Morel Editeur.

La mà de Déu, mai no s'acurça

1 font, 2008.
Déu sempre dóna el que ens fa falta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 320. Editorial Moll.

La mà de Déu, mai s'acurssa

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LA», p. 160. Impremta Querol, Tortosa.