Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1020. Editorial Selecta-Catalonia.
La mar és una femella que no deixa anar qui s'acotxa amb ella
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
La mar és una femella que no deixa anar qui s'acotxa amb ella
5 fonts, 1951.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
La mar és una femella que no vol amollar qui es colga amb ella
4 fonts, 2000.
Es refereix a la mar com a devoradora de nàufrags.
Lloc: Illes Balears.
El mar acaba engolint-s'ho tot, fins les illes, i no en deixa rastre aparent.
Finalment, un de ferotge i romàntic.