Exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.
La mare del Tano quan era gitano! No tornis a entrar a l'habitació sense fer soroll, que no et sento i m'espanto! / La mare del Tano! Quin ensurt!
Sinònim: La mare que el va parir, la mare que el va matricular.
Exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.
Que t'han tornat a robar el cotxe?! La mare del Tano quan era gitano! / La mare del Tano! No hi ha dret que puguin passar coses així!
Sinònim: La mare que el va parir, la mare que el va matricular, maleït siga, me cago en déna, me cago en la mar salada.
Exclamació que denota sorpresa, indignació, esglai, etc.
La mare del Tano quan era gitano, no t'esperava tan d'hora / La mare del Tano! Com heu pogut organitzar-me una festa sorpresa sense que jo sospités res?
Sinònim: La mare que el va matricular.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
A Buenos Aires un tano és una persona d'origen italià. Prové de napoletano i s'aplica indistintament de l'origen transalpí, de la mateixa manera que gallego és sinònim d'espanyol.
Com ara «això és Can Seixanta» (nascut al carrer de la Riereta), els canelons (nascuts a Cal Beco del Racó, la fonda que l'italià Ardizzi va regentar al carrer de Capellans) i «la mare del Tano quan era gitano».
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
També circulen llegendes sobre personatges que s'anomenaven Tano, però els plaçanovins associen el Tano als venedors de tripes i menuts que hi havia al carrer dels Sagristans, al barri de la Catedral. Resulta que tenien la seva advocació patronal a sant Gaietà, a la parròquia de la plaça de Santa Anna, l'actual Portal de l'Àngel. Per això els anomenaven gaietanos i com que molts d'ells eren gitanos va sorgir això de «la mare del Tano quan era gitano».
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
A Buenos Aires un tano és una persona d'origen italià. Prové de napoletano i s'aplica indistintament de l'origen transalpí, de la mateixa manera que gallego és sinònim d'espanyol.
També circulen llegendes sobre personatges que s'anomenaven Tano, però els plaçanovins associen el Tano als venedors de tripes i menuts que hi havia al carrer dels Sagristans, al barri de la Catedral. Resulta que tenien la seva advocació patronal a sant Gaietà, a la parròquia de la plaça de Santa Anna, l'actual Portal de l'Àngel. Per això els anomenaven gaietanos i com que molts d'ells eren gitanos va sorgir això de «la mare del Tano quan era gitano».