Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

La mare me'n diu bandera, jo li dic que té raó, que si no hi haguessin banderes no es faria professó

9 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.

La mare me'n diu bandera / jo de bandera no ho só / les banderes son de seda / y van a la professó

1 font, 1915.
Cançó popular. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/59/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La mare me'n diu bandera, / jo de bandera no en sóc; / les banderes són de seda / i van a la professó

1 font, 1928.
El festejar és parent del cussonejar, per això no és a molt que es sentissin fatxenderies i poca-soltes com aquestes.
Serra i Boldú, Valeri (1928): Arxiu de Tradicions Populars, V «Els amors rurals a través de la cançó popular», p. 306. José J. de Olañeta, Editor.

La mare me'n diu bandera, jo li dic que té raó, que si no hi haguessin banderes no es faria professó

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 968», p. 836. Columna Edicions.

Ma mare em diu bandereta / i jo bandereta no sóc: / que totes les banderetes / van a missa i al sermó

1 font, 2012.
Fulls mecanuscrits d’Óscar Ivorra Ponsoda, facilitats pel seu germà Roberto Ivorra Ponsoda.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 63. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ma mare em diu bandereta / i jo li dic que té raó. / Que totes les banderetes, / van davant la «provessó»

1 font, 2021.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «12. Versos i cançons». Blogger.

Ma mare me diu bandera i jo li dic que té raó, ses banderes són honrades per anar a sa processó

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 15. Ajuntament d'Inca.

Ma mare me'n diu bandera / yo li dich que te rahó; / totes les millós banderes / van davant la professó

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ma mare me'n diu bandera; / jo li dic que té raó; / totes les millors banderes / van davant la professó

1 font, 1969.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 99. Edicions Polígrafa.

Mumare me diu bandera, / i jo li dic que té raó / (ses banderes són honrades / per anar a sa processó)

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. M», p. 175. Consell de Mallorca.