Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
La vella a estirar i el dimoni a arrugar
4 recurrències. Primera citació: 1936.
Les velles són ridiculitzades en algunes ocasions, mentre que altres cops, per allò de l'edat i els cabells blancs, respectades. Les seves arrugues poden ser de vegades venerades com a premi d'una vida de sacrificis i pel compliment satisfactori dels seus papers socials de mare i esposa. Però, no obstant això, per la seva situació d'indefensió, el seu físic i la seva parla gastada i desordenada, són fàcilment objecte d'ironia i broma, especialment entre els joves.