La major part dels noms lexicalitzats al fràsic antroponímic del DCVB provenen de la pròpia tradició onomàstica: eren antropònims habituals i familiars per als nostres avantpassats […].
Font: DCVB.
La ventura d'en Bepet, que pensava escalfar-se i quedava fred
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.
La ventura d'en Bepet, qui pensava escalfar-se i quedava fred
1 font, 2022.
Loc. Constata la mala sort d'alguna persona que ha obrat amb la finalitat d'aconseguir un resultat positiu i el que ha aconseguit ha estat el contrari. És a dir, que per més que ho ha intentat, les coses li han eixit malament. Bepet: Hipocorístic derivat del nom propi Josep. Creat a partir de la combinació dels procediments d'abreujament per afèresi de la primera síl·laba del nom «Josep» i una posterior sufixació després d'haver-se produït la duplicació consonàntica.
Sinònim: La ventura d'en Samarró, que pensava batre i bateren-lo.
Sa ventura d'en Bepet, que pensava escalfar-se i quedava fred
1 font, 1993.
Es diu referint-se a algú que ha obrat pensant obtenir un resultat feliç i n'ha obtingut un de desgraciat (D.).
Sa ventura d'En Bepet, qui pensava escalfar-se i quedava fred
1 font, 1926.
Es diu referint-se a algú que ha obrat pensant obtenir un resultat feliç i n'ha obtingut un de desgraciat.
Lloc: men.
Sa ventura d'en Bepet, qui pensava escalfar-se i quedava fred
1 font, 1995.
Hi ha, a més a més, alguns casos que no presenten cap tipus de dubte i que tan sols poden ser noms propis.