Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1043. Editorial Selecta-Catalonia.
La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmagencada
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.
La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargencada
4 fonts, 1951.
Lloc: Bages.
La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargincada
4 fonts, 1999.
La vinya ben cavada i ben esmagencada
1 font, 1984.
Esmagencar = entrecavar superficialment; ve de 'magenc': maig.
La vinya ben cavada i ben esmargincada
1 font, 2012.
Aquest mot no l'he trobat al DCVB ni al DECat, no puc afirmar que s'usi a Llançà, ja sempre he sentit «Magencar». però la dita deia…
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
La vinya ben cavada, ben podada i ben esmagencada
1 font, 1984.
Amb la poda els òrgans productius dels arbres, es tornen més vigorosos i productius, essent la fruita de més qualitat. La reducció del nombre de borrons a alimentar, augmenta la quantitat de saba que arriba a cada un dels borrons que resten, és per això que les noves brotacions seran mé sproductives i vigoroses. La fruita de bona qualitat s'obté sobre fusta jove i que la fruita sobre fusta de tres anys o més és sempre de pitjor qualitat.