Paremiologia catalana comparada digital

Escopir-li a la cara

19 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1803.

Escopir a la cara

7 fonts, 1968.
Menysprear.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Manifestar a algú un gran menyspreu.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Insultar una persona.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escopir 2», p. 195. Edicions Polígrafa.
Se sentia com si li haguessin escopit a la cara: era una ofensa com mai no hauria sospitat que se li pogués fer.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 164. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.
Menysprear.
Sinònim: Rebutjar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 98. Edicions 62.
Manifestar menyspreu.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 33. Edicions 62.
Menysprear, rebutjar.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 50. Curbet CG Edicions.

Escupir á la cara á algú

2 fonts, 1803.
F. met. despreciarlo.
Equivalent en castellà: Escupir en la cara.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Escupir», p. 329.
F. met. despreciarlo.
Equivalent en llatí: Palam os ad os despicere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Escupir», p. 329.
Fr. Burlarse de algú cara á cara fèndne mòlt despreci.
Equivalent en castellà: Escupir en la cara á alguno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Burlarse de algú cara á cara fèndne mòlt despreci.
Equivalent en francès: Cracher au nez à quelqu'un.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Burlarse de algú cara á cara fèndne mòlt despreci.
Equivalent en italià: Sputar in faccia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Fr. Burlarse de algú cara á cara fèndne mòlt despreci.
Equivalent en llatí: Os alicui sublinere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.

Escopir a algú a la cara

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Escupir en la cara de uno.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 99. Editorial Pòrtic.

Escopir a la cara (a algú)

1 font, 2024.
Mostrar menyspreu a algú.
Amb la contestació que li havia donat, li havia escopit a la cara.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Escopir», p. 186. Llibres de l'Index, S.A.

Escopir-li a la cara (a algú)

1 font, 2004.
Manifestar a algú el seu més gran menyspreu.
Per com es va comportar sols resta escopir-li a la cara i apartar-te'n per sempre.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Menysprear». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Escupinyar a u a la cara

1 font, 1967.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 205. Edicions Polígrafa.

Escupir á la (o en la) cara

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 226. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.