Paremiologia catalana comparada digital

Les dones són el diable

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

Les dones són el diable

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
D'altra banda, l'assimilació al diable és una altra de les metàfores constants que busquen la denigració de la població femenina, com s'ha deixat clar. Reflectir la indubtable i increïble maldat de les dones és també fruit d'una època molt religiosa i de la seva empremta a la societat tradicional.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Prevencions contra les dones per als homes», p. 65. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Les dones són el Diable

1 font, 2004.
El refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.
Font: Soler i Amigó 1998: 223.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Introducció. Gènere i refranyer», p. 22. Consell Insular de Menorca.