Paremiologia catalana comparada digital

Les dones són la perdició dels homes

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Les dones són la perdició dels homes

5 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 30. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Però quan són dolentes, com és el cas de gairebé totes i a totes hores i a tot arreu, són «la perdició dels homes» que, en essència i segons aquest discurs, són bons; també són «la perdició del món»: tant és el pode que sembla ser que tenen aquesta colla de diables i bèsties que són o som les dones.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. «L'haver de ser» de les dones! Discretes, obedients, casolanes i treballadores», p. 33. Consell Insular de Menorca.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Dones i rucs, perdició dels homes

1 font, 1926.
Sinònim: Les dones i els ases, perdició de les cases | Dones, burros, guitarres i cordes d'espart, condemnació d'ànimes.
Lloc: Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dona Refr. ξ)». Editorial Moll.

Les dones són la perdició del món

1 font, 2004.
Però quan són dolentes, com és el cas de gairebé totes i a totes hores i a tot arreu, són «la perdició dels homes» que, en essència i segons aquest discurs, són bons; també són «la perdició del món»: tant és el pode que sembla ser que tenen aquesta colla de diables i bèsties que són o som les dones.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. «L'haver de ser» de les dones! Discretes, obedients, casolanes i treballadores», p. 34. Consell Insular de Menorca.