Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1679», p. 853. Columna Edicions.
Les magranes i les dones, d'Alcora són les bones
16 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1926.
Dones i magranes d'Alcora són les més preciades
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Dones i magranes, d'Alcora són les apreciades
2 fonts, 1978.
Les magranes i les dones, d'Alcora són les bones
2 fonts, 1978.
Magranes i dones d'Alcora són les bones
2 fonts, 1951.
Lloc: País Valencià.
De magranes i de dones / en l'Alcora estan les bones
1 font, 2010.
Lloc: L'Alcalatén.
Dones i magranes d'Alcora són les més apreciades
1 font, 1935.
Dones i magranes, de l'Alcora les més bones
1 font, 1993.
Dones i magranes, de L'Alcora les més bones (o les més preciades)
1 font, 1999.
Dones i mangranes / d'Alcora són les més preciades
1 font, 1992.
Dones i mangranes, / d'Alcora són les més preciades
1 font, 1992.
Esmenta aquest refrany, traduint-lo, en l'any 1610 el cronista Gaspar Escolano, en les seues «Décadas de la Historia de la insigne y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno», II, col. 704. De: Alberola.
Font: Refr., 69.
Dones i mangranes, d'Alcora són les bones
1 font, 1926.
Vila de la tinença d'Alcalatén; està situada prop de la Rambla de la Viuda i és famosa per la seva gran indústria de ceràmica.
Sinònim: Les mangranes i dones, d'Alcora són les bones.
Font: Martí G. Dicc.
Les mangranes i dones, d'Alcora són les bones
1 font, 1926.
Vila de la tinença d'Alcalatén; està situada prop de la Rambla de la Viuda i és famosa per la seva gran indústria de ceràmica.
Sinònim: Dones i mangranes, d'Alcora són les preciades.
Font: Seidia, 273.