Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Llaura en eixut o en mullat i no hauràs d'anar emmanllevat
10 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1951.
Llaura eixut o mullat i ton veí hauràs pagat
2 fonts, 1951.
Llaura en eixut o en mullat i no hauràs d'anar emmanllevat
2 fonts, 1951.
Llaura eixut o mullat i no menjaràs pa fiat
1 font, 1951.
Llaura eixut o mullat o no menjaràs pa fiat
1 font, 1999.
Llaura eixut o mullat o no menjaràs pa mullat
1 font, 2006.
Llaura en eixut o en mullat i no hauràs d'anar enmanllevat
1 font, 1984.
Poden ser interpretats en sentit figurat: mai trobem el moment ideal per a fer una cosa. I també com a possibilistes davant de la dificultat de que el temps vingui com es desitja.
Llaura en eixut o en mullat i no menjaràs fiat
1 font, 1984.
Poden ser interpretats en sentit figurat: mai trobem el moment ideal per a fer una cosa. I també com a possibilistes davant de la dificultat de que el temps vingui com es desitja.
Llaura en eixut o en mullat i ton veí hauràs pagat
1 font, 1984.
Poden ser interpretats en sentit figurat: mai trobem el moment ideal per a fer una cosa. I també com a possibilistes davant de la dificultat de que el temps vingui com es desitja.