Adj. Xerraire; que parla més del que cal.
No m'havia tingut per llengallarg, Ruyra Pinya, ii, 162.
Equivalent en castellà: Lenguaraz | Charlatán.
Llenguallarg
10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Llenguallarg
6 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: Largo de lengua, lenguaraz, suelto de lengua.
Equivalent en castellà: Lenguaraz.
Font: NR.
Equivalent en francès: Dévergondé.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Llenguallarga
3 fonts, 1926.
Adj. Llenguallarg.
Llengos-llargues que no estan a pler en no malparlar, Alcover Cont.
Persona parladora. Molt atrevida a l'hora de parlar. Molt mal parlada.
No l'escoltes que és un llenguallarga.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Persona que diu més que no farà, parla més que no deuria, no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
Llenguallarg, llenguallarga
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona, especialment d'una criatura, que parla més del compte, que diu coses que s'hauria de guardar, que parla de manera desvergonyida.