Paremiologia catalana comparada digital

Llevant bufador, pluja en abundor

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Llevant bufador, / pluja en abundor

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 39. La Neotípia.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Llevant», p. 223. Edebe. Edicions Don Bosco.
Font: Sanchis 1952: 43, núm. 138 | DCVB, s. v. 'llevant, lletra a.
Gargallo Gil, José Enrique; Fontana Tous, Joan (2012): «Aire serrano, agua en la mano. Garbellada de refranys castellans i catalans amb noms de vents» «1. Rosa dels vents. 1.1. Llevant», p. 207. Institut d'Estudis Catalans.
El llevant és molt diferent dels vents septentrionals, puix que és benigne, regular i humit, i hom l'estima peruqè sol ésser plover.
Font: Am. Temps 39.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Est», p. 43. Editorial Barcino.

Llevant bufador, pluja en abundor

3 fonts, 1926.
Es diu perquè el vent de llevant sol portar pluja.
Sinònim: Llevant, aigua davant.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «2 Llevant Refr. a)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 948. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Llevant bufador, pluja a l'engrós

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 43 (1 de febrer de 1928) «Refraner. XXXII. El vent», p. 47. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.