Paremiologia catalana comparada digital

Lligar o no lligar

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Lligar ó no lligar

1 font, 1839.
Loc. met. fam. Avenirse ó no avenirse ab algú.
Equivalent en castellà: Hacer ó no hacer buenas migas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. fam. Avenirse ó no avenirse ab algú.
Equivalent en francès: Être en bonne ou en mauvaise intelligence.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. fam. Avenirse ó no avenirse ab algú.
Equivalent en italià: Convenire o non convenire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. fam. Avenirse ó no avenirse ab algú.
Equivalent en llatí: Convenire vel non.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Lligar», p. 137. Impremta de Josep Torner.

Lligar ó no lligar ab algú

1 font, 1805.
F. met. avenirse ó no avenirse ab algú.
Equivalent en castellà: Hacer ó no hacer buenas migas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Lligar», p. 55.
F. met. avenirse ó no avenirse ab algú.
Equivalent en llatí: Convenire vel sectus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Lligar», p. 55.