És tan malcarat.
Equivalent en castellà: Borde.
Malcarat
30 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1857.
Malcarat
16 fonts, 1857.
Individu antipàtic i desagradable.
Algú que fa una cara poc amable.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres.
Equivalent en castellà: Rostrofeo.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Equivalent en francès: Renfrogné.
Font: El temps dels anys, p167.
Persona de cara desagradable.
L'home o la dona que, per natural sempre fan mala cara o estan enfadats.
Lloc: Cat., Val., Rosselló.
El qui fa cara d'ésser mala persona.
Lloc: Palamós.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Equivalent en francès: Rébarbatif.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Equivalent en castellà: Borde.
Equivalent en francès: Renfrogné.
Lloc: Perpinyà.
Sinònim: Mala cara.
Lloc: País Valencià.
Mal carat
3 fonts, 1978.
L'apel·latiu de «sapo» el crec en concordança amb la imatge d'un peix amb aspecte de mal carat, de pocs amics.
Lloc: Lloret de Mar.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ser un malcarat
3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un malcarado.
I sempre amb una Mercè espavilada com un argent viu i amb un Manel una mica calçaces, però bon jan, i sobretot, és clar, amb l'Antònio, malcarat i rondinaire, que s'estima el negoci com els fills.
Ésser un malcarat
2 fonts, 1990.
Lloc: Marina Baixa.
És un malcarat
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Esser un malcarat
1 font, 1984.
Bastant lleig.
Lloc: Menorca.
Ésser un malcarats
1 font, 1988.
Ser malcarat
1 font, 1995.
Ser antipàtic.
Font: CL.
Ser malcarat, -da
1 font, 1968.
De cara repulsiva.
Que acostuma a fer mala cara a tothom, malacarós.