Paremiologia catalana comparada digital

Lluna marinera, temps variable

3 recurrències. Primera citació: 1915.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 847», p. 584. Columna Edicions.
S'anomena lluna marinera quan la lluna té les puntes assenyalant el mar. Té anàlec sentit que els anteriors. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/191/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Sàlvia (2010): Poesia infantil i juvenil «Dites populars y refranys de mariners: solcant el mar del folklore popular». Web.