Fr. irón. ab que s'expressa la dissonáncia que fá lo que's proposa com á contrari de lo que s'intenta.
Equivalent en castellà: Mas valiera.
Més valdria
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
Mès valdria
2 fonts, 1839.
Fr. irón. ab que s'expressa la dissonáncia que fá lo que's proposa com á contrari de lo que s'intenta.
Equivalent en llatí: Melius esset.
Loc. irónic. pera expressar la dissonancia ó estranyesa que fa lo que se proposa com oposad á lo que se intènta.
Equivalent en castellà: Mas valiera.
Loc. irónic. pera expressar la dissonancia ó estranyesa que fa lo que se proposa com oposad á lo que se intènta.
Equivalent en francès: Que diable dites-vous?
Loc. irónic. pera expressar la dissonancia ó estranyesa que fa lo que se proposa com oposad á lo que se intènta.
Equivalent en italià: Oh questa è bella!
Loc. irónic. pera expressar la dissonancia ó estranyesa que fa lo que se proposa com oposad á lo que se intènta.
Equivalent en italià: Questa ci mancherebbe.
Loc. irónic. pera expressar la dissonancia ó estranyesa que fa lo que se proposa com oposad á lo que se intènta.
Equivalent en llatí: Id hercle restat.
Mes valdria
1 font, 1805.
F. iron, ab que s'exprèssa la dissonancia que fa lo que s' proposa, com á contrari á lo que s'intènta.
Equivalent en castellà: Mas valiera.
F. iron, ab que s'exprèssa la dissonancia que fa lo que s' proposa, com á contrari á lo que s'intènta.
Equivalent en llatí: Melius esset.