Carracuca aprofita per a qualsevol comparança. Sembla lògic suposar que aquesta comparança té un origen antroponímic i que Carracuca —tal volta Caracuca o “Cara de Cuca”— era el cognom o malnom d’alguna persona que a hores d’ara tothom ha oblidat. De: Reig, Eugeni S.
Font: Les nostres comparances [https://reig.lletres.net/comparances/].
Tota la vida hem dit: «Ser més vell que Carracuca!», o «Passar més fam que Carracuca!», o «Estar més perdut que Carracuca!» Però… Qui devia ser el «Tio Carracuca» aquell? Com és que era tan vell, i passava tanta fam, i estava tan perdut?
”Liberation day”, en diu Trump, per a referir-se a les seues regulacions aranzelàries? Gran novetat! Si el proteccionisme econòmic és més vell que Carracuca!
Ser molt vell.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Ser més vell que Carracuca.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Carracuca s'utilitza com a sinònim de vell, de llest, de lleig o de perdut. No sabem qui era Carracuca. Carracuca apareix en alguns sainets valencians, com a sinòinim de Matusalem.
Lloc: País Valencià.